Llegint el bloc de l’Anna Pérez i el d’en Ramon Barlam m’he trobat aquest vídeo del programa "Herois quotidians" i la crítica que en fan. Jo em sumo a aquesta crítica i afegeixo:
En principi riure’s de les coses o fins
i tot d’un mateix no està malament sino que és sa. Fer-ho et
desfixa, et torna més flexible, més generós amb els altres…i
ajuda a relativitzar i a treure ferro a allò que és objecte de la
broma.
Però no totes les maneres de riure’s
de les coses o d’un mateix són sanes. Hi ha maneres de riure que fan
mofa, ofenen i no ajuden a construir res millor.
Crec que això és el que passa amb
aquest petit vídeo. Ens podem riure de l’escola, dels instituts?…i
tant que si, però no al preu d’enriuret dels professors i/o dels
alumnes d’una manera esperpèntica, no al preu de mostrar mestres
“sense sentit comú”, o fer una paròdia dels alumnes com si
fossin tontets, o tots drogates…
Crec i tinc l’esperança que qui fa els
guions d’aquest país sigui capaç de fer programes d’humor
intel.ligent, no com aquest, d’ humor fàcil. I que TV3, la "nostra" televisó, faci programes de qualitat!