Nervis? I tant! Dels protagonistes, dels participants -que ho han treballant tant-, dels educadors… i penso que també d’aquells que finançàvem el projecte (la CAM) que no les tenien totes fins que va acabar la presentació.
I tot va sortir fantàsticament, i el que és més important, vàrem riure i gaudir d’aquell moment. Els joves van sentir que els aplaudiments eren seus, i els corresponien per la feina que han fet. Un reforç fantàstic per a continuar treballant-hi.
Molts adults ens miràvem i aplaudien, però en la cara dels joves i dels infants, les mirades també brillàvem… “això és davant de casa meva!, “ey! el gat de la Rambla del Raval!” “podem ficar-hi un personatge, nosaltres?” Quantes preguntes i quanta emoció a la que haurem de donar resposta a partir d’ara. Diverses entitats es van apropar i van voler saber com es podrien implicar -entitats i joves- en una segona part.
I mentrestant, algú deia: “això és com SecondLife! ” i nosaltres responiem… “noooo!”. L’ambient en el qual passegen els personatges és la seva rambla (idèntica, us ho asseguro) i els propis personatges són persones reals que ells han involucrat en l’experiència, que s’han deixat fotografiar i hi han volgut participar. Potser, si camineu per la Rambla del Raval, us els trobareu, al igual que al gat de Botero. I el que és més important, la història que es narra, és una història que podria ser real i que ha estat creada per els i les participants. Són una joia!
Més imatges i el relat dels protagonistes els trobareu a http://teb.ravalnet.org/
I la meva enhorabona a l’equip educatiu (Javier, Marta, Susi, Christian) i l’agraïment a la xarxa Border Games, aquí mateix.
